FAMÍLIA I ESCOLA

   El nostre Sistema Educatiu, deixa un poc al marge a les famílies dels nostres alumnes de la feina que es fa en el centre i per tant, crea una barrera en la creació d’una educació conjunta i consensuada.  És aquesta poca proximitat que a vegades es dona, la que en moltes ocasions genera que les famílies per als docents del centre siguin com una intromissió en el seu treball, quan aquestes volen accedir a la vida de l’aula, de l’escola. I això es provoca, principalment, perquè ni familiars ni docents han estat formats per participar conjuntament. Des de fa anys, i sobretot a l’Educació Infantil, la comunicació família–escola es fomenta moltíssim i es treballa en la formació dels nous docent per a que tinguin les competències necessàries per afrontar el treball en equip amb les famílies dels seus alumnes de la mateixa manera que sempre ha estat important el treball en equip amb els altres professionals del centre.

Però és ben cert, que als altres cicles aquesta proximitat no succeeix molt i si sorgeix l’iniciativa de participar, la falta de formació a les famílies duu a una participació d’ells errònia que l’únic que fa és empitjorar el treball que es duu a terme a l’aula. I encara que és lògic que si els docents i les famílies no estan formats per treballar en conjunt puguin sorgir problemes, aquests no han de ser el motiu per deixar d’intentar-ho o per crear encara una barrera més alta i ample entre escola i família.

LES TIC COM A EINA COMUNICATIVA FAMILIA- ESCOLA

    Les tic estan a la vida i són una eina vertebrant per tenir una bona comunicació, és per tant, que l’escola ha de conèixer les grans potencialitats de les noves tecnologies, per fer d’elles un impuls i un mecanisme a través del qual accedir a les famílies del centre, començar a establir una bona comunicació amb elles i poc a poc aprendre a col·laborar junts.

Per a que això es pugui duu a terme, hem de seguir les pautes marcades pel Pla d’Actuació per la família TIC. Dit Pla d’Actuació, s’ha de començar amb la primera passa per part dels docents adoptant un rol actiu. Aquests, no s’han de doblegar davant els fracassos que puguin anar sorgint en la creació d’una bona comunicació amb les famílies, mantenint sempre una actitud pro-activa per anar desenvolupant el Pla d’Actuació. Les fases d’aquest Pla són 5:

1. CONEIXEMENT: El principal objectiu dels docents ha de ser conèixer les famílies dels seus alumnes i per tant incidir en conèixer quin és el nivell familiar quant a l’ús de les noves tecnologies, mitjançant qüestionaris, entrevistes, etc.

2. INFORMACIÓ: En aquesta fase, el centre s’ha de donar a conèixer, ha d’obrir les seves portes, per a que les famílies puguin tenir tota la informació dels projectes educatius que es duen a terme i del funcionament de tot el centre. D’aquesta manera, es podrà començar a crear idees de com poden les famílies ajudar als centres i els centres als familiars. Aquesta “jornada intensiva de portes obertes” es pot fer mitjançant un blog d’aula, de centre, una web, un grup a diferents plataformes de xarxes socials, etc.

3. FORMACIÓ: Encara que tot d’una que pensem en formació, pensem en formació de TIC per aquelles famílies que tenen un nivell baix en el seu ús i per aquelles que volen seguir progressant i aprenent cada vegada més. Moltes vegades, jo diria quasi totes, és molt més important adquirir formació en voluntariat i en altres aspectes que pareixen aïllats de la formació en TIC, però que van íntimament unides. 
Com ja he dit a la introducció d’aquesta entrada, la manca de formació per a treballar conjuntament és el principal motiu per a que sorgeixin problemes entre el docents i les famílies i es comenci a crear aquesta visió d’elles com a d’intromissió en el món escolar. Per tant, per a que això es pugui anar sanant, s’han d’oferir la formació en voluntariat, en saber com aportar idees, escoltar, entendre, valorar, criticar constructivament, diferenciar entre participar i col·laborar, no voler ser més però aprendre a ser igual. Vull dir, família i escola han de estar al mateix nivell quant a la formació dels fills-alumnes, que són els més importants i els principals en tota aquesta feina. I s’ha de formar també, a part de en l’ús de les TIC i el voluntariat, en tot allò que pugui aportar les competències necessàries als pares per elegir un bon material didàctic-tecnològic per als seus fills, que siguin capaços d’aportar també a casa un bon model d’ús de les noves tecnologies.

4. PARTICIPACIÓ: La participació, com ja he dit a l’apartat de formació, no s’ha de confondre amb la col·laboració. Participar és quan l’iniciativa parteix de l’escola i és el centre qui dissenya aquesta iniciativa, essent les famílies els participant sense tenir implicació. Per tant, s’ha de començar per aprendre a participar a voler conèixer més de les iniciatives, al centres voler obrir aquestes portes a donar a conèixer el que s’està pensar i elaborant per poc a poc passar a la següent fase de col·laboració.

5. COL·LABORACIÓ: En aquesta fase, els famílies són les creadores de les idees i les que conjuntament amb els professionals, treballen en el disseny d’aquestes idees, d’aquests projectes. Posant en marxa tota aquella formació rebuda a la fase 3  i tots els aprenentatges que s’han anat adquirint al llarg de totes les fases per intentar aconseguir una bona comunicació família-escola.