Personal Learning Environment

     Un PLE (Personal Learning Environment) és “un conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre” (Adell &Castañeda, 2010). Dins aquesta entrada, us present el meu PLE:

FAMÍLIA I ESCOLA

   El nostre Sistema Educatiu, deixa un poc al marge a les famílies dels nostres alumnes de la feina que es fa en el centre i per tant, crea una barrera en la creació d’una educació conjunta i consensuada.  És aquesta poca proximitat que a vegades es dona, la que en moltes ocasions genera que les famílies per als docents del centre siguin com una intromissió en el seu treball, quan aquestes volen accedir a la vida de l’aula, de l’escola. I això es provoca, principalment, perquè ni familiars ni docents han estat formats per participar conjuntament. Des de fa anys, i sobretot a l’Educació Infantil, la comunicació família–escola es fomenta moltíssim i es treballa en la formació dels nous docent per a que tinguin les competències necessàries per afrontar el treball en equip amb les famílies dels seus alumnes de la mateixa manera que sempre ha estat important el treball en equip amb els altres professionals del centre.

Però és ben cert, que als altres cicles aquesta proximitat no succeeix molt i si sorgeix l’iniciativa de participar, la falta de formació a les famílies duu a una participació d’ells errònia que l’únic que fa és empitjorar el treball que es duu a terme a l’aula. I encara que és lògic que si els docents i les famílies no estan formats per treballar en conjunt puguin sorgir problemes, aquests no han de ser el motiu per deixar d’intentar-ho o per crear encara una barrera més alta i ample entre escola i família.

LES TIC COM A EINA COMUNICATIVA FAMILIA- ESCOLA

    Les tic estan a la vida i són una eina vertebrant per tenir una bona comunicació, és per tant, que l’escola ha de conèixer les grans potencialitats de les noves tecnologies, per fer d’elles un impuls i un mecanisme a través del qual accedir a les famílies del centre, començar a establir una bona comunicació amb elles i poc a poc aprendre a col·laborar junts.

Per a que això es pugui duu a terme, hem de seguir les pautes marcades pel Pla d’Actuació per la família TIC. Dit Pla d’Actuació, s’ha de començar amb la primera passa per part dels docents adoptant un rol actiu. Aquests, no s’han de doblegar davant els fracassos que puguin anar sorgint en la creació d’una bona comunicació amb les famílies, mantenint sempre una actitud pro-activa per anar desenvolupant el Pla d’Actuació. Les fases d’aquest Pla són 5:

1. CONEIXEMENT: El principal objectiu dels docents ha de ser conèixer les famílies dels seus alumnes i per tant incidir en conèixer quin és el nivell familiar quant a l’ús de les noves tecnologies, mitjançant qüestionaris, entrevistes, etc.

2. INFORMACIÓ: En aquesta fase, el centre s’ha de donar a conèixer, ha d’obrir les seves portes, per a que les famílies puguin tenir tota la informació dels projectes educatius que es duen a terme i del funcionament de tot el centre. D’aquesta manera, es podrà començar a crear idees de com poden les famílies ajudar als centres i els centres als familiars. Aquesta “jornada intensiva de portes obertes” es pot fer mitjançant un blog d’aula, de centre, una web, un grup a diferents plataformes de xarxes socials, etc.

3. FORMACIÓ: Encara que tot d’una que pensem en formació, pensem en formació de TIC per aquelles famílies que tenen un nivell baix en el seu ús i per aquelles que volen seguir progressant i aprenent cada vegada més. Moltes vegades, jo diria quasi totes, és molt més important adquirir formació en voluntariat i en altres aspectes que pareixen aïllats de la formació en TIC, però que van íntimament unides. 
Com ja he dit a la introducció d’aquesta entrada, la manca de formació per a treballar conjuntament és el principal motiu per a que sorgeixin problemes entre el docents i les famílies i es comenci a crear aquesta visió d’elles com a d’intromissió en el món escolar. Per tant, per a que això es pugui anar sanant, s’han d’oferir la formació en voluntariat, en saber com aportar idees, escoltar, entendre, valorar, criticar constructivament, diferenciar entre participar i col·laborar, no voler ser més però aprendre a ser igual. Vull dir, família i escola han de estar al mateix nivell quant a la formació dels fills-alumnes, que són els més importants i els principals en tota aquesta feina. I s’ha de formar també, a part de en l’ús de les TIC i el voluntariat, en tot allò que pugui aportar les competències necessàries als pares per elegir un bon material didàctic-tecnològic per als seus fills, que siguin capaços d’aportar també a casa un bon model d’ús de les noves tecnologies.

4. PARTICIPACIÓ: La participació, com ja he dit a l’apartat de formació, no s’ha de confondre amb la col·laboració. Participar és quan l’iniciativa parteix de l’escola i és el centre qui dissenya aquesta iniciativa, essent les famílies els participant sense tenir implicació. Per tant, s’ha de començar per aprendre a participar a voler conèixer més de les iniciatives, al centres voler obrir aquestes portes a donar a conèixer el que s’està pensar i elaborant per poc a poc passar a la següent fase de col·laboració.

5. COL·LABORACIÓ: En aquesta fase, els famílies són les creadores de les idees i les que conjuntament amb els professionals, treballen en el disseny d’aquestes idees, d’aquests projectes. Posant en marxa tota aquella formació rebuda a la fase 3  i tots els aprenentatges que s’han anat adquirint al llarg de totes les fases per intentar aconseguir una bona comunicació família-escola. 

L’ESCOLA 2.0

     Dins aquesta entrada, m’agradaria realitzar un recorregut sobre el canvi de visió que ha tingut la societat quant a les noves tecnologies, com poc a poc s’han anat implantant dins el nostre dia a dia i com influeix actualment l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació al nostre sistema educatiu, així com les possibilitats de l’ordinador i les xarxes a l’escola.

1. El canvi de visió de la societat vers les noves tecnologies i la implantació progressiva en la nostra vida quotidiana:

     Les noves tecnologies, estan immerses dins la nostra vida diària amb una naturalitat que moltes vegades fa invisible la necessitat i dependència que la societat té d’elles. Només aquelles generacions que varen néixer i viure durant la major part de la seva vida sense tenir al seu abast les noves tecnologies i per tant, van haver de viure el naixement i desenvolupament de les TIC, són les que poden fer-nos arribar de primera mà com aquestes ens han canviat la vida, ja que les generacions red, mouse, natius digitals, etc., han propiciat aquesta naturalitat amb la que convivim amb les TIC.

Al nostre món, estem constantment en adaptació. Els avanços tecnològics, estan marcant una època de constant remodelació, on tota la societat ha d’assumir els canvis, i a d’avançar amb ells. Dic que ha d’assumir els canvis perquè considero que un temps abans, cadascun podia decidir si acceptava incorporar i fer-ne ús d’aquests avanços en la seva vida o no, en la mesura de les seves possibilitats. Avui en dia, crec que aquesta decisió no és tan lliure. Com moltes vegades hem sentit; “les telecomunicacions han canviat el món”, i si vols pertànyer al món (hem refereixo, en aquest “primer món” al qual vivim), has de canviar amb ell.

Així com podem llegir a l’article d’en CABERO, J. El uso de la web en la sociedad del conocimiento, investigación e implicaciones educativas., al principi les TIC varen necessitar molts d’anys per aconseguir introduir-se dins la societat, començant pel telèfon i la televisió. Una lentitud que poc a poc va anar agafant més velocitat fins no saber viure sense elles. És per tant, que si al principi el problema era acceptar o no els avanços tecnològics i permetre-les hi l’entrada al nostre dia a dia, canviant així la concepció que moltes famílies podien tenir. Avui en dia el problema i sobretot a les noves generacions, és l’existència d’una dependència creada pel desconeixement del que és conviure sense les TIC.

2. Influència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació al nostre sistema educatiu:

     Seguint amb al darrer paràgraf del punt anterior, més enllà d’una dependència de les TIC pels canvis de la societat, moltes investigacions com les d’en (Cabero, 2001), ens argumenten com la interacció amb la tecnologia i el sistema simbòlic a fet canviar la nostra manera d’entendre i per tant d’interaccionar amb el medi, i com això ha provocat canvis en les nostres habilitats cognitives i metacognitives. Com aquesta cultura tecnològica, repercuteix tant en la manera de codificar i transmetre la informació, com en els nostres processos cognitius. Uns canvis, que el sistema educatiu ha de tenir molt presents i ha de valorar al màxim, per adaptar-se ell també als continus canvis de la societat.

Altres autors, com Toffler y Toffler (2008) plasmen la idea que les noves generacions són: “multitareas y multifocos de interés, que sustituyen por doquier a la concentración en algo fijo”. (Boschma, 2007, 47-48), ens afirma que la societat informatitzada processa la informació més propera a Einstein, que a Newton. Ens fa conscient de com les noves generacions són més creatives i multidisciplinaris que racionals i lògiques.

Per tant, si tenim unes noves generacions: creatives, multidisciplinaris, multifocus, amb tendència a l’autoaprenentatge, que prefereixen lo divers, flexibles, que es senten segurs en temps ràpids i requereixen constats canvis d’activitats. Si tenim alumnes amb unes habilitats extraordinàries per treballar amb les TIC, per fer-ne ús d’elles i treure-les hi un bon profit fomentant les seves ganes per utilitzar-les, el nostre sistema educatiu ha de recolzar i adaptar-se a les noves necessitats i problemàtiques d’aquestes noves generacions, d’aquests nous alumnes.

Per començar a treballar en l’adaptació del nostre sistema educatiu, en aquesta realitat de societat amb la que fa un parell d’anys ja convivim, es va fer necessari afrontar una sèrie de reptes com els que ens relata (Cabero, 2008, 22). Aquests són:

A) Transformació i velocitat de canvi. 
B) Les instàncies educatives reglades deixaran de ser les úniques estàncies de formació.   
C) Entorns altament tecnificats posats a disposició del professorat i l’alumne.
D) Transformació de les concepcions de l’aprenentatge. Formació centrada en l’estudiant.
E) L’articulació de l’aprenentatge en torn al sincrònic i asincrònic.
F) Formació de l’estudiant en noves competències i capacitats.
G) Necessitat d’alfabetitzacions diferents.
H) Transformacions dels rols del professorat (professor-guia).
I) Canvis en les estructures organitzatives.

J) La necessitat de configurar xarxes de formació.

Es cert que depèn de l’escola i del grup de docent i professionals del centre el fet d’integrar les TIC dins el dia a  dia a les seves aules. Moltes vegades influeix la idea de complexitat que suposa el  començar a treballar amb certs dispositius electrònics. Alguns professionals, i moltes vegades els de generacions més antigues, senten certa frustració que desemboca en un recel a incorporar en la seva manera de treballar, l’ús de les TIC. Per tant, ajudar a incidir les TIC en l’educació dels nostres alumnes ha de ser una tasca col·lectiva, que s’ha d’anar poc a poc aconseguint per mitjà de la implicació i la col·laboració de tots els mestres. Uns professionals que han d’adquirir nous rols, incloure nous coneixements i canviar la seva concepció d’educació i metodologia a seguir. En definitiva, que han d’estar fermament compromesos a actualitzar-se i seguir evolucionant.

Per a que els docents puguin integrar la tecnologia de manera efectiva i realitzar una pràctica pedagògica eficaç, han de dominar allò que el model TPACK denomina els tres grans blogs (Coneixement del contingut, coneixement pedagògic i coneixement tecnològic) que engloben un enfocament de l’aprenentatge complet. I per a que aquest aprenentatge sigui complet i els infants puguin fer un bon ús de les TIC que tenen al seu abast, la bona selecció que els docents hagin fet d’aquestes i del material interactiu ofertat és imprescindible. Perquè dotar les aules d’aquests mitjans, moltes vegades és molt difícil i quan les tenim, hem de saber treure-les hi el millor profit, i per a que això sigui possible, els mestres han de tenir una bona formació quant a l’ús de les TIC i les condicions que han de tenir els softwares seleccionats perquè siguin adequats, enriquidors i propiciadors de grans coneixements i aprenentatges.

3. Les possibilitats de l’ordinador i les xarxes a l’escola:

     Existeixen una gran quantitat de possibilitats i aprenentatges que el treball amb noves tecnologies aporta als infants, com ara; millorar les destreses motrius, generar motivació, facilitar la comprensió de conceptes, motivar la comunicació, etc. Les TIC exerceixen un paper important en el desenvolupament de les intel·ligències múltiples i abasta totes les àrees curriculars, així com també faciliten la integració educativa i la inclusiu de l’alumnat amb NEE.

A moltes aules, ja podem veure racons amb ordinadors i tablets que els infants poden utilitzar per jugar amb diferents aplicacions i jocs interactius. De la mateixa manera que moltes escoles compten amb televisors i/o projectors on visualitzar pel·lícules, dibuixos i power points. Potser el recurs de les càmeres de vídeo sigui la més instaurada a les aules des de fa temps, amb les que els mestres enregistren diferents moments i activitats. Tot un recurs que posteriorment els pot servir per a realitzar diferents avaluacions o com a material que mostrar a les famílies.

Quant a les possibilitats de l’ordinador, a part de l’esmentat anteriorment sobre la quantitat d’activitats, jocs interactius i múltiples formes en que els nostres alumnes el poden utilitzar, és una eina fonamental per treballar una de les majors problemàtiques dels centres. És per tots sabuts la dificultat que moltes vegades existeix en els centres per comunicar-se amb les famílies. Un fet que moltes vegades no és per falta d’interès d’aquest vers l’educació dels seus fills, sinó per la manca de temps del que disposen. Per tant, l’ús de les TIC ens pot afavorir molt aquesta comunicació família-escola. Fa uns anys varen brotar la creació de blogs d’aula i/o centre on es té permanentment informats als pares i mares dels alumnes, sobre tot el ocorre a les aules (activitats, notícies, fòrums...). Aquestes plataformes, s’han anat fent molt fortes poc a poc i de cada vegada més centres i docents es volen implicar en crear el seu propi blog. De la mateixa manera, encara que amb menys força però també s’utilitzen, altres plataformes com Email o l’ús de l’Skype, per poder parlar amb les famílies.

I per concloure, apart de l’ús que fan els nostres alumnes i de l’ajuda que tenim de l’ordinador i les xarxes per comunicar-nos amb les famílies dels nostres infants, les xarxes són imprescindibles per a l’intercanvio d’informació entre els professionals.  Internet, es troba farcit de webs, blogs personals i una gran quantitat d’eines per intercanviar informació amb altres professionals de l’educació. Una eina amb un valor incalculable, on amb un simple clic ets capaç de trobar molta informació sobre allò que necessites. Es clar que cadascun elegeix allò que vol utilitzar i no tot és de qualitat, però la sort de que tots ens puguem ajudar mostrant allò que sabem fer, que ens ha anat be i que pot ser interessant per als altres, intercanviant les nostres experiències i resolvent els dubtes dels companys, fa de les xarxes una font imprescindible en aquesta nova escola 2.0.