COM HA ESTAT LA INTEGRACIÓ CURRICULAR DE LES TIC AL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU?

     A la primera entrada d’aquest blog, ja varem tenir l’oportunitat d’aprofundir un poc sobre la implantació progressiva en la nostra vida quotidiana de les noves tecnologies, i com ha estat el canvi de visió de la societat vers aquestes. En aquell moment, varem realitzar una valoració global de tota la societat on es plasmava fermament la idea que les noves tecnologies, estan immerses dins la nostra vida diària amb una naturalitat que moltes vegades fa invisible la necessitat i dependència que tota la societat té d’elles. 

Com dèiem a dita entrada, els avanços tecnològics, van marcant una època de constant remodelació, on tota la societat ha d’assumir els canvis, i a d’avançar amb ells. Recollíem també, la informació d’un article d’en CABERO, J. El uso de la web en la sociedad del conocimiento, investigación e implicaciones educativas., on deixava constancia com al principi les TIC varen necessitar molts d’anys per aconseguir introduir-se dins la societat, amb una lentitud que poc a poc va anar agafant més velocitat fins no saber viure sense elles.

Per tant, recordant un poc aquella immersió que varem realitzar per conèixer com varen anar sorgint els canvis, com es varen implantar les TIC a la nostra vida i com aquestes varen començar a influir en el nostre sistema educatiu, dins aquesta entrada abordaré com va ser el camí que les noves tecnologies varen a ver de seguir per intentar integrar-se dins el nostre sistema educatiu. Aquest camí, consta de dues etapes diferents.  

En la primera etapa, a partir dels anys 80, les tics es varen començar a introduir dins les nostres aules, amb molta ajuda per part de l’Estat i el ministeri d’educació, marcant-se com a objectius i treballant en:
- La incorporació al currículum de assignatures relacionades amb la Informática.
- La creació de programes i plans oficials destinats a l’adquisició i dotació a als centres educatius d’equips i hardware informàtic.
- L’Ús dels ordinadors per la gestió administrativa dels centres.  
- La creació de programes o softwares educatius.
- La formació del professorat.

Inclús es va crear un projecte, anomenat el projecte “Atenea” impulsat pel MEC, que va constituir el “Programa de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PNTIC).

En aquesta primera fase, hi va haver moltes persones implicades que feren l’impossible per que tot sortís be, però la falta de recursos materials i econòmics adequats, anaven esborronar la il·lusió de tots aquells que ho intentaven. Tot això, conjuntament amb els canvis polítics, que no varen ser gens favorables a la introducció de les TIC a les aules, amb el canvi de pla per la LOGSE i la reducció de recursos econòmics per finançar les polítiques tecnològiques, varen anar fent desaparèixer els programes i els objectius que s’havien plantejat.

I a la segona etapa, amb l’entrada del segle XXI varen tornar agafar força les TIC; d’una forma més realista i menys ingènua que en els anys 80-90, amb el recolç per part de l’administració a les TIC i amb la creació del programa Elearning al 2000, amb el principal objectiu de dotar d’accés a Internet a totes les escoles europees en un any i de que fos possible l’accés des de cada aula així com una bona formació per als docents abans que finalitzes el 2002. Encara que a Espanya, no va poder seguir les normes del programa, va lluitar per crear el Pla Info XXI per treballar la alfabetització tecnològica a la nostra societat, un pla que ha adoptar altres noms, que s’ha anat modificant, que ha provocat al creació d’altres plans i projectes autonòmics, però sempre perseguint la intenció de millorar el sistema educatiu integrant les tecnologies com una eina habitual en el procés d’ensenyament-aprenentatge (E-A).

 
http://simplementemafalda.files.wordpress.com/2009/11/525.jpg